.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«feliços els qui ara ploreu: vindrà el dia que riureu»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre de Jeremies

Això diu el Senyor:
Maleït l’home que es refia de l’ajut humà, que busca un home per fer-ne el seu braç dret, mentre el seu cor s’allunya del Senyor.
Serà com la pomera de Sodoma en el desert de l’Arabà, que no tasta mai un moment de bonança; viu en els indrets xardorosos de l’estepa, en una terra salada que no es pot habitar. Beneït l’home que es refia de l’ajut del Senyor i troba en el Senyor la seguretat. Serà com un arbre plantat ran de l’aigua que estén les arrels vora el corrent; quan ve l’estiu, ell no té por, i el seu fullatge es manté fresc; en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit.

Jr 17,5-8

Salm Responsorial

R. Feliç l'home que té posada en el Senyor la seva confiança. 

Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors, 
ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts. 
Estima de cor la llei del Senyor, 
la repassa meditant-la nit i dia.  R 

Serà com un arbre que arrela vora l'aigua: 
dóna fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge,
duu a bon terme tot el que emprèn. R

No serà així la sort dels injustos;
seran com la palla escampada pel vent.
El Senyor empara els camins dels justos,
i el dels culpables, acaba malament. R

Sl 1,1-4.6 (R.: 39,5A)

Lectura de la carta primera de sant Pau al cristians de Corint
Germans, si prediquem que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com és que entre vosaltres alguns neguen la resurrecció dels morts? Perquè si fos veritat que els morts no ressusciten, tampoc Crist no hauria ressuscitat. I si Crist no hagués ressuscitat, la vostra fe no tindria objecte, encara estaríeu submergits en els vostres pecats. A més, els qui han mort creient en Crist estarien perduts sense remei.
Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes. Però la veritat és que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort.

1Co 15,12.16-20

Lectura de l’evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, Jesús amb els deixebles baixà de la muntanya i s’aturà en un indret pla on hi havia molts dels seus seguidors i una gentada del poble que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Jesús alçà els ulls i digué mirant els seus deixebles: «Feliços els pobres: el regne de Déu és per a vosaltres. Feliços els qui ara passeu fam: vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu: vindrà el dia que riureu. Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us esquivarà, us ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel; igual feien els seus pares amb els profetes. Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol. Ai de vosaltres els qui ara aneu tips: vindrà el dia que passareu fam. Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà el dia que us doldreu i plorareu. Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igual feien els seus pares amb els falsos profetes.

Lc 6,17.20-26

"És possible la felicitat ara i aquí?"

Tots busquem un punt de recolzament en la nostra vida. El necessitem. El problema és saber sobre què construïm. En aquest sentit diu Jeremies molt clarament: Maleït l’home que es refia de l’ajut humà, que busca un home per fer-ne el seu braç dret, mentre el seu cor s’allunya del Senyor. La descripció és clara. Diu que s’assemblen a les pomes de Sodoma, boniques per fora però buides per dins. És un fonament fals. Posem tota la confiança en els homes o en Déu? Per això la segona part: Beneït l’home que es refia de l’ajut del Senyor i troba en el Senyor la seguretat. Llavors és semblant als arbres que tenen abundor d’aigua i així donen molt de fruit sigui hivern o estiu.
A l’evangeli Lluc ens presenta les benaurances en forma diferent a les de Mateu. Només en porta quatre i hi afegeix quatre malaurances. En el fons ens diu el mateix que la primera lectura. No podem posar la confiança en la riquesa, en passar-nos-ho bé, en anar tips, en fer que tothom parli bé de nosaltres. Al final tot això és insegur, tot això no dona estabilitat a la nostra vida. Per això Jesús aposta pels pobres, pels qui ploren, pels qui passen fam, pels que són perseguits. Perquè aquests posen tota la seva confiança en el Senyor: no necessiten res més per ser feliços que tenir Déu. Ni el diner, ni el poder, ni el benestar és la ens donen, la felicitat. Només Déu. Per això és possible ser feliços fins i tot quan les coses humanament ens van molt malament.
I la nostra certesa ve, precisament de Crist. Amb la seva resurrecció ens garanteix la felicitat plena. Diu Pau: ¿Com és que entre vosaltres alguns neguen la resurrecció dels morts? Si Crist no ha vençut la mort, quin valor tenen les seves paraules? Però acaba amb una gran afirmació: Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Déu és l’única garantia de la nostra felicitat, més enllà de la riquesa, del poder, del passar-nos-ho bé en aquesta vida.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES